De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa. La Beira es divideix en tres grans conjunts: la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla. S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta. Viseu i Guarda en són les poblacions més grans. La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu Zêzere. La producció agrícola és migrada, i hi ha bestiar porcí i oví. Castelo Branco n'és la ciutat més important. La Beira Litoral és una àrea baixa i una mica ondulada amb una costa recta i plena de dunes, darrere les quals hi ha albuferes i aiguamolls. Hi ha conreus d’arròs, de blat de moro, productes d’horta, fruita i vinya. Les poblacions més importants són Aveiro, Figueira da Foz, Leiria, Pombal i Coïmbra.
Després de formar part de la província romana de la Lusitània, la Beira esdevingué una regió comercial important. En caure l’Imperi Romà fou dominada pels visigots, fins al s VIII, que passà al domini àrab. El 1064 fou reconquerida pel rei de Lleó i Castella Ferran I el Gran; amb tot, no fou realment assegurada per als cristians fins a l’adveniment d’Alfons I de Portugal. Beira esdevingué un factor clau en les lluites que menaren entre ells castellans i portuguesos, en temps dels reis Joan I de Castella (1385) i Felip II (1580). L’any 1810 el duc de Wellington i les forces angloholandeses hi derrotaren les tropes franceses de Napoleó.