Situada a la costa mediterrània, al peu de les muntanyes del Líban, gaudeix d’un clima mediterrani. La ciutat, que comprèn el nucli primitiu, format pels barris àrabs i turcs, i la part nova, construïda a l’estil europeu, és essencialment un centre administratiu, comercial i financer; el port s’aprofita de la lentitud del transport a través de la mar Roja. És també un nucli industrial, on hi ha concentrat el 43% de tota la indústria libanesa (alimentària i tèxtil, especialment de la seda). Nus ferroviari i entroncament de carreteres, té també aeroport internacional. És un centre cultural i d’ensenyament superior, no solament del Líban, sinó també d’una extensa àrea del Pròxim Orient: American University of Beirut, fundada el 1866, Beirut Arab University, fundada l’any 1960, Université Libanaise, fundada el 1953, Université Saint-Joseph, fundada el 1881. El lloc fou habitat de forma contínua des de la prehistòria: excavacions dutes a terme els anys noranta a la ciutat posaren al descobert nivells mosterians, neolítics i de l’edat del bronze, i també un important barri fenici, situat al sector dels mercats. L’antiga Berit, esmentada ja des del s XV aC en estreta relació amb Egipte, fou destruïda l’any 140 aC per Trifó. L’any 15 aC els romans hi fundaren la Colonia Iulia Augusta Felix Berytus. Destacà com a centre del comerç i com a nucli de la indústria de la seda; des del s III fou seu d’una important escola de dret. La ciutat declinà a partir de l’any 551, a causa de l’intens terratrèmol que l’afectà. Conquerida pels àrabs el 635, el 1110 passà a mans dels croats, que l’ocuparen (llevat d’un interval, en 1187-97, que fou ocupada per Saladí) i hi construïren un castell, els fonaments del qual foren descoberts els anys noranta. El 1291 la ciutat fou capturada pels musulmans. Els guerrers drusos se n'empararen molt aviat, i al s XVII la convertiren en una ciutat independent i en un centre de comerç. Des del 1763 fou administrada directament pels turcs; Muḥammad ‘Alī l’ocupà del 1830 al 1840, que la intervenció conjunta de les flotes de Turquia, Anglaterra i Àustria obligà els egipcis a abandonar la capital, la qual fou tornada a ocupar pels turcs. Durant la Primera Guerra Mundial fou ocupada pels francesos (1918) i convertida en capital dels mandats de Llevant i en quarter general de les tropes d’aquesta regió. Es convertí en centre del moviment nacionalista d’independència, i en proclamar-se el Líban estat independent (1943) n'esdevingué la capital. Bona part de la ciutat ha quedat destruïda com a conseqüència de la guerra civil entre les diverses comunitats (cristiana i musulmana) i les diverses faccions, i dels atacs d’Israel contra els palestins que s’hi havien refugiat.