Ana Belén

María del Pilar Cuesta Acosta
(Madrid, 27 de maig de 1951)

Nom amb què és coneguda l’actriu i cantant María Pilar Cuesta Acosta.

Debutà en el cinema amb Zampo y yo (1965), de Lluís Lúcia. Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral; més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel. Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París (1970) i Vida conyugal sana (1973), ambdós de Roberto Bodegas; Tormento (1974), de Pedro Olea; El amor del capitán Brando (1974), de Jaime de Armiñán; La petición (1976), de Pilar Miró; L’obscura història de la cosina Montse (1977), de Jordi Cadena; Sonámbulos (1977), de Manuel Gutiérrez Aragón; La Colmena (1982) i Después del sueño (1992), de Mario Camus; Tirano Banderas (1993), de José Luis García Sánchez, La pasión turca (1994), i Libertarias (1996), de Vicanç Aranda, Antigua vida mía (2000), d’Héctor Oliveira, Cosas que hacen que la vida valga la pena (2004) de Manuel Gómez Pereira, La reina de España (2016), de Fernando Trueba. Ha actuat també en sèries de televisió (Fortunata y Jacinta, 1980; Petra Delicado, 1999). La seva discografia inclou, entre altres títols, Calle del Oso (1974), Con las manos llenas (1981), Como una novia (1991), Veneno para el corazón (1993), Lorquiana (1998) i Peces de Ciudad (2001). El 1993 dirigí Cómo ser mujer y no morir en el intento. L'any 2017 rebé un premi Goya honorífic.