i Belfast | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Belfast

Belfast Titanic
© Turisme d’Irlanda / Chris Hill
Ciutat d’Irlanda del Nord, Gran Bretanya, que constitueix el districte homònim, a la desembocadura del riu Lagan.
Població: 
268.100 h
[est. 2006]

S'estén a la sortida d’una vall on conflueixen els camins d’accés a l’interior de l’Ulster, i presenta una segregació de barris per a protestants (70% de la població) i catòlics (30%) al nucli antic, com a conseqüència dels esdeveniments de la segona meitat del s XIX. És el primer nucli industrial (construcció, destil·leries de whisky, indústria aeronàutica i química) i el primer port comercial d’Irlanda del Nord. Té aeroport internacional. Centre cultural i d’ensenyament superior: Queen's University of Belfast, fundada l’any 1908. El nucli primitiu de la ciutat era un castell construït el 1177 i incendiat el 1316. Les terres foren preses al principi del s XVII per Arthur Chichester, que les poblà de nou amb homes provinents del Devon. Quan Lluís XIV revocà l’edicte de Nantes (1685), molts hugonots trobaren refugi a Belfast i hi introduïren noves tècniques en la indústria del lli. Des del s XVIII, que s’hi instal·laren les primeres indústries cotoneres i s’imposaren els teixits de lli (tradicionals al país), la ciutat s’anà desenvolupant ràpidament (50 000 h l’any 1830; 100 000 h el 1850; 350 000 h el 1900), afavorida, al s XIX, amb la construcció de les drassanes. El 1923 esdevingué la capital de la Irlanda del Nord. L’any 1935, durant la festa del dia d’Orange, fou escenari d’una sèrie d’avalots per motius religiosos. La pugna entre protestants i catòlics, latent durant molts anys, esclatà violentament el 1969, i el conflicte, malgrat els esforços del govern de la Gran Bretanya per a solucionar-lo, continua vigent.

Col·laboració: 
MVM / CEA
Llegir més...