i la Bèlgica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Bèlgica

Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.

La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum (Reims). S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin (fins a Suïssa), de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions (sèquans, lugons, helvecis, etc). Quan August dividí administrativament la Gàl·lia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies: la Gàl·lia Bèlgica. Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital (l’actual Reims), i una altra amb capital a Augusta Treverorum (Trèveris).

Llegir més...