i Bèlgida | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bèlgida

Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell-Agullent.
Població: 
716 h
[2009]
Extensió: 
17 km2

El sector nord del terme, suau i ondulat, s’eleva cap al sud, als contraforts de la serra, ocupada per boscs de pins. El terme és travessat pel riu Mata. Hi predomina el secà (vinya per al raïm de taula, oliveres, garrofers, cereals). El regadiu inclou sobretot cereals i hortalisses i arbres fruiters. La propietat, molt repartida, és d’explotació directa. Hi ha granges de porcs. La població, que es mantingué estacionària des de mitjan s XIX en un miler d’habitants, ha experimentat una minva gradual. La vila (699 h [2006], belgidans , 286 m alt.) és situada prop de la carretera de Gandia a Albaida. Lloc de moriscs (60 focs el 1585), Vicent Bellvís atorgà la carta de poblament el 1611. L’església parroquial de Sant Llorenç, decorada per Espinosa i Orrente, conserva frescs dels s. XVI-XVII. El municipi comprèn, a més, els despoblats del Muntis, Suagres i Beniprim. Dins el terme hi ha un grup dispers de jaciments prehistòrics als llocs d’Atarcó, Beniprim, Camí d’Alfogàs i Caseta del General. Els vestigis de ceràmica n'inclouen del tipus del vas campaniforme.

Col·laboració: 
JEC / MTa
Llegir més...