Belgrad

Beograd (sr)

Vista de Belgrad (Sèrbia)

© Comunitat Europea

Capital de Sèrbia.

És situada entre l’àrea de turons del nord de la Šumadija i l’angle de confluència dels rius Sava i Danubi, on l’antiga fortalesa del Kalemegdan domina la ciutat. Vers el nord-oest, a la vora esquerra del Sava, hom construí després de la Segona Guerra Mundial, el Belgrad Nou (Novi Beograd), fusionada amb Zemun, més al nord. La ciutat té hiverns freds (pel gener, 2°C de mitjana) i estius calorosos (pel juliol, 22,8°C), amb una temperatura mitjana anual d’11,5°C, i 666 mm de pluges anuals. A la ciutat antiga s’han afegit grans construccions (parlament, teatre nacional, universitat, casa de la ciutat) i ha pres un aspecte modern. Els barris residencials radiquen als turons del sud i del sud-est; les avingudes que volten la plaça Terazije són el nucli administratiu i comercial. Belgrad és el centre administratiu i econòmic de la república i de tot l’estat. La indústria s’estén al llarg dels petits afluents del Sava (a Rakovica i a Železnik). Al sud-oest i al nord-oest són importants les construccions mecàniques, la maquinària agrícola (Zemun), la indústria d’automòbils (Rakovica), la d’aparells electrodomèstics, la química (cel·lulosa i paper), l’alimentària i l’artesanal. Centre cultural i d’ensenyament superior: Universitat de Belgrad (1863) i Universitat d’art de Belgrad (1973. Nus de comunicacions: carreteres, ferrocarril (exprés d’Orient) vers l’Europa central i oriental, aeroport internacional a Zemun i dos ports fluvials: Sava i Danubi, el darrer dels quals és el principal del país. A més de la ciutadella, entre els seus monuments (molts dels quals destruïts o afectats pels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial) són dignes de menció l’Església ortodoxa de Sant Marc i la Mesquita Barjak (segle XVI).

Història

Belgrad Església ortodoxa de Sant Marc

© Xevi Varela

L’antiga Singidunum fou fortificada pels celtes al segle III aC. Allotjà una legió romana al segle III dC. Fou seu episcopal. A l’època de les invasions bàrbares l’ocuparen i devastaren els huns, els sàrmates, els gots i els àvars. En poder dels búlgars al segle IX, rebé el nom eslau de Belgrad (‘ciutat blanca’). Als segles XI i XII defensava l’imperi bizantí de les incursions magiars i sèrbies. Sota el poder turc del 1521 al 1867 (interromput per les ocupacions austríaques de 1688-99, 1717-39 i 1790-91), prosperà econòmicament com a intermediària en el comerç entre Venècia i el nord dels Balcans. Des de la revolta sèrbia de Karadjordje Petrovič (1804) fou considerada com a capital del nou estat serbi, bé que fins el 1867 una guarnició turca ocupà la ciutadella. Durant la Primera Guerra Mundial fou atacada per l’exèrcit austrohongarès i ocupada el 1914; recuperada pels serbis, fou de nou presa pels imperials l’any següent. En la Segona Guerra Mundial, després d’ésser arrasada per les bombes alemanyes, Von Kleist l’ocupà el 1941. Les tropes soviètiques i els partisans de Tito l’alliberaren el 19 d’octubre de 1944. A partir d’aleshores fou successivament capital de la República Federal Socialista de Iugoslàvia (fins el 1992), de la República Federal de Iugoslàvia (fins el 2003) i, de Sèrbia i Montenegro (fins el 2006). Des del 2006 és la capital de la República de Sèrbia.