Bellaguarda

Fort del municipi del Pertús (Vallespir), aturonat a 423 m alt, entre el coll de Panissars y el coll del Pertús, a la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà.

Antic castell d’origen medieval, fou atribuït a França en el tractat dels Pirineus (1659), ensems amb un petit sector del vessant empordanès del turó damunt el qual és bastit. Fou ocupat el 1674 per les tropes castellanes del duc de San Germán, però reprès poc temps després pel mariscal Schomberg. El 1679 l’enginyer militar francès Vauban feu refer la fortificació, que a partir d’aleshores esdevingué una de les places més fortes de l’exèrcit francès al Pirineu.

Al començament de la Guerra Gran (1793) fou pres per l’exèrcit del general Antoni Ricardos després d’un setge de dos mesos, fet que tingué una gran ressonància a Barcelona, per tal com donà esperances de la desaparició de la frontera entre el Principat de Catalunya i els comtats de Rosselló i de Cerdanya. Però el 17 de setembre de 1794, després de 134 dies de setge, el fort fou lliurat pel marquès de Vallesantoro a les forces republicanes franceses de Dugommier. Ha estat ocupat fins fa poc per l’exèrcit francès.