Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot (1570) i exercí el magisteri en teologia. Professor a Roma (1575-88), escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos (3 volums, 1586-93). Fou successivament rector del col·legi romà (1592), provincial de Nàpols (1592), teòleg papal (1597), cardenal (1599) i bisbe de Càpua (1602-05). Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia (1606-07 i Anglaterra (1606-09) i en els judicis de Galilei, Bruno i Campanella. D’entre les seves obres, publicades íntegrament (7 volums, 1619-20), destaquen In omnes psalmos dilucida expositio (1611), amb més de trenta reedicions, i la Doctrina christiana breve (1597). Fou canonitzat el 1930. La seva festa se celebra el 17 de setembre.