Bellcaire

Belcaire (oc), Beaucaire (fr)

Castell de Bellcaire

mll (CC BY-NC 2.0)

Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, situada vora el Roine i enfront de Tarascó.

Hi ha indústria química, alimentària i tèxtil. Un castell del segle XIII domina la ciutat; cal destacar, a més, la casa de la vila, del segle XVII, obra de Mansart, l’església de Nostra Dona de Pomiers, del segle XVIII, i el Museu del Vell Bellcaire, on es conserven peces d’etnologia occitana i nombrosos documents relatius a la fira de Bellcaire. Al segle XIII els reis de França crearen la senescalia de Bellcaire, ensems amb les de Carcassona i de Tolosa, per tal de dur a terme la pacificació del Llenguadoc, recentment adquirit (senescal).

La seva situació privilegiada convertí la ciutat en un centre important de transaccions comercials, i ja des del segle XIII s’hi celebrava la fira de Bellcaire (del 21 al 28 de juliol), la qual esdevingué un mercat internacional, tot i que no ultrapassava, en realitat, el marc del països veïns (Catalunya, Ligúria, etc.); al segle XVIII les transaccions amb catalans hi prengueren una importància de primer ordre (els vaixells catalans que hi arribaven representaven el 40% del tràfic del Roine). Des del punt de vista del comerç català, les principals operacions negociades, ultra una liquidació de productes tèxtils, clandestins a causa de la legislació proteccionista francesa, eren la venda de peix salat (especialment intensa del 1725 al 1735) i de suro en pannes i taps (des de la segona meitat del segle XVIII, intensa del 1772 al 1777), i la compra de quincalla, que els catalans venien especialment a Galícia, i de teles blanques i crues que fornien a les fàbriques catalanes d’estampats. Els comerciants catalans hi compraven més que no hi venien, i el desnivell comercial era compensat pel pagament en metàl·lic, per la qual cosa llur presència hi era molt apreciada.