El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix. Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera (1406). El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne. Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut. Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat. El 1412, abans de rebre els reforços enviats per Jaume d’Urgell, fou obligat a presentar batalla a Morvedre, on fou derrotat i mort. Els vencedors forçaren el seu fill, Arnau Guillem de Bellera, a passejar el cap del seu pare, clavat en una llança, entre llurs files. La derrota de Morvedre i la mort de Bellera foren decisives per a la resolució de la successió contra la candidatura de Jaume d’Urgell.