Bellestar

Bellestar de la Frontera, Bèlestar (oc-x-aranese), Bélesta

Municipi de la Fenolleda, situat al límit amb el Rosselló.

El terme, a ponent del coll de la Batalla, ocupa els vessants meridionals de la serralada divisòria entre les conques de la Tet i de l’Aglí. El terme és drenat per la riera de la Craberissa, afluent de la Tet. Hi ha restes d’alzinar, brolla i pasturatges. La sequedat de les terres explica el predomini de la vinya (533 ha). La població es mantingué relativament estable al segle XIX, sempre per damunt dels 400 h; al començament del segle XX continuà l’estabilitat, fins i tot amb tendència a l’augment, però a partir del 1936 començà a minvar, i restà reduïda a 310 h el 1962 i a 262 h el 1975. El poble (360 m alt), vora la carretera d’Illa a Sant Pau de Fenollet, fou inicialment un castell que defensava la frontera meridional del regne de França establerta a Corbeil el 1258. El parlar de Bellestar és de transició cap a l’occità, igualment com el d’altres llocs fronterers de l’antiga vegueria de Fenolleda. Dins el terme hi ha l’església preromànica de Jonqueroles (que donà nom al terme fins al segle XIV), el llogaret de Caladroer i el veïnat de Llebrers.