i Jesús Maria Bellido i Golferichs | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jesús Maria Bellido i Golferichs

veterinària veter, medicina med, ciències polítiques polít i història hist
Metge, veterinari i polític.
Barcelona, 1880 — Tolosa de Llenguadoc, 1952

Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol. Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa (1914) i a Granada (1918), i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona (1929). Col·laborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia. Membre de la Societat de Biologia de Barcelona (l’actual Societat Catalana de Biologia) des de bon començament, arribà a ésser-ne president (1919-20) i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Vil·la Joana. La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1925) versà sobre hormonologia. Intervingué en les tasques dels congressos de metges de llengua catalana i en l’estructuració de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre d’Acció Catalana Republicana i catòlic practicant, fou nomenat comissari de cultes pel govern de la República (desembre del 1938). L’any 1939 passà a l’exili, i treballà a la Universitat de Tolosa amb el professor Soulà. Entre els seus treballs destaquen els estudis de fisiologia renal, la introducció de l’estudi de l’electrocardiografia a Catalunya i les seves aportacions sobre les secrecions internes. Col·laborà, entre altres publicacions, a Treballs de la Societat de Biologia i a Quaderns d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials, de Perpinyà. És autor d’una vasta bibliografia sobre qüestions fisiològiques de l’aparell renal i l’aparell respiratori.

Col·laboració: 
AMS / EDo
Llegir més...