L’església, d’origen romànic, i l’hostatgeria formen un sol edifici, de notables proporcions i d’aspecte de fortalesa.
El santuari té l’origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L’ermita de Bellmunt és documentada des al s. XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d’un edifici nou, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936. Al cim veí de serra Grenyada s’aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge, d’alabastre, del començament al segle XIV.
Interior del santuari de Bellmunt (Sant Pere de Torelló)
© C.I.C. - Moià