i serra de Bellmunt | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

serra de Bellmunt

Vista aèria de la serra de Bellmunt
© Fototeca.cat
Serra situada al nord de la plana de Vic, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.

És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paral·leles alternants de materials sedimentaris (conglomerats, gresos i margues) que han facilitat l’acció erosiva dels rius. Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent. Les precipitacions són abundants i de règim regular (uns 1 000 mm de mitjana anual). Els alzinars (fins a 800-900 m) i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides (fins a 700-800 m) i les fagedes, les obagues. L’explotació forestal, important en altres èpoques (carboneig i producció d’oli de faja), es redueix actualment al boix per a la indústria de torneria de Sant Pere de Torelló. Té 1 247 m d’altura al seu cim, on hi ha el santuari de Bellmunt.

Col·laboració: 
MRe
Llegir més...