Introduí a Còrdova la congregació de l’Oratori. El 1705 fou nomenat bisbe de Cartagena. Filipista, armà a despeses pròpies 4 000 homes per combatre contra els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria a Múrcia, declarà la guerra santa en una carta pastoral en defensa de la legitimitat de Felip V a les corones d’Espanya (1705) —fet que suscità vives respostes polèmiques— i es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa (1707). Fou recompensat per Felip V amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà. Tanmateix, antiregalista i enemic dels ministres francesos de Felip V, quan el papa Climent XI reconegué Carles d’Àustria com a rei d’Espanya es posà declaradament de part de la Santa Seu i escriví un Memorial al rey Felipe Quinto sobre las materias pendientes con la corte de Roma y expulsión del nuncio de su Santidad en los Reynos de España (Roma 1709), en el qual mirava d’induir-lo a desistir de les represàlies contra Roma i combatia les teories regalistes aleshores en ple apogeu al govern. Fou recompensat pel papa amb el nomenament de cardenal (1719). Lluità per la rigidesa dels costums (carta pastoral Contra los trajes y adornos profanos, 1722) i per la reforma de la disciplina religiosa, que ell volia preconitzada des de Roma i no per concilis provincials, per a la qual cosa obtingué del papa la publicació de la butlla Apostolici ministerii (1723), anomenada pels seus nombrosos impugnadors Butlla bellúgana. El 1724 renuncià el bisbat i es retirà a Roma, des d’on continuà lluitant per aconseguir un arranjament pacífic de les relacions entre Felip V i el papa i mantenint contacte amb les personalitats més importants de l’època, fins i tot amb el gran regalista Gregori Maians. Acabà, a més, el dessecament i la colonització de les terres del Baix Segura i del Baix Vinalopó (iniciats el 1715), que culminà amb la fundació de les noves poblacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (1741); els beneficis havien d’ésser destinats a unes fundacions de Múrcia i de Motril (les Pies Fundacions). Deixà escrites moltes dissertacions en defensa de la Santa Seu, dels seus drets i de la infal·libilitat del papa, i es conserven dos volums de les seves cartes pastorals i diversos manuscrits.