i castell de Bellver | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

castell de Bellver

El castell de Bellver construït al segle XIV per ordre de Jaume II de Mallorca
© B. Llebaria
Castell situat a 2,5 km de Palma (Mallorca), a l’oest, sobre un turó cobert de bosc de pins, dominant la costa.

Fou construït per l’arquitecte Ponç Descoll per ordre de Jaume II de Mallorca, com a residència reial i fortalesa alhora. Les obres començaren vers el 1300. La construcció, amb carreus, és d’estil gòtic, de vastes proporcions i de planta circular. Assentat sobre dos murs concèntrics, el perímetre és interromput per tres torres semicirculars unides al cos principal, a més de la de l’homenatge, exempta, que hi comunica a través d’un pont i que posseeix als soterranis la famosa presó coneguda per l' Olla . El pati d’armes, molt ampli, és voltat d’una doble galeria, d’arcs de mig punt la baixa i d’arcs apuntats l’alta. Envoltant la galeria hi ha les dependències; sobresurt la capella, amb reixes i ceràmica mudèjar. Pràcticament acabat el 1314, hi residí ocasionalment el rei Sanç. El 1343, durant l’ocupació del regne de Mallorca per Pere III de Catalunya-Aragó, es reté després d’una dura lluita, i el 1349 serví de presó als resistents mallorquins. Joan I hi residí alguns mesos, el 1395, fugint de la pesta de Barcelona. Martí I concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa el 1408. Pel juliol del 1521, durant les Germanies, s’hi refugiaren alguns aristòcrates i altres persones contràries al moviment; la multitud, dirigida per Pasqual Rosselló, exaltada pels rumors que al castell hom preparava un atac contra la ciutat, s’apoderà de la fortalesa i donà mort als defensors, entre ells l’alcaid Pere de Pacs. Des del 1717 tingué guarnició militar i esdevingué presó política i militar (Jovellanos hi estigué pres del 1802 al 1808, i el 1817 hi fou afusellat el general liberal Lluís Lacy). Cedit per l’estat a l’ajuntament (1931), des del 1932 acull el museu municipal d’art i història local, que conté, entre altres peces, la col·lecció de marbres del cardenal Despuig i bronzes i ceràmiques prehistòrics.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...