Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique (CNSAD). Actor de la nouvelle vague, es revelà internacionalment amb À bout de souffle (1959), de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou (1965). Actuà també a les ordres de P. Brook (Moderato cantabile, 1960) i F. Truffaut (La sirène du Mississippi, 1969). A partir de L’homme de Rio (1964, P. de Broca), generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida: Borsalino (1970), de J. Deray; Le professionel (1981) i Joyeuses Pâques (1985), de G. Lautner; Itinéraire d’un enfant gâté (1988), de C. Lelouch (premi César al millor actor 1989); Une chance sur deux (1998), de P. Leconte; Peut-être (1999), de K. Klapisch; Les acteurs (2000), de B. Blier; Amazone (2000), de P. de Broca, i Un homme et son chien (2008), de F. Huster. Actuà també com a actor teatral. Fou guardonat amb la Palma d’Or honorífica del Festival de Canes (2011) i el Lleó d’Or honorífic del Festival de Venècia (2016).
Jean-Paul Belmondo
© Fototeca.cat
Actor cinematogràfic francès.