Estudià a Cremona i a Pavia. Fou professor a les universitats de Pisa (1863), Bolonya (1867), Roma (1873) i Pavia (1876). En el camp de la física matemàtica publicà treballs sobre hidrodinàmica, òptica, teoria del potencial, electromagnetisme i termodinàmica, i donà un gran impuls als estudis sobre elasticitat. Generalitzà els resultats de la teoria de funcions de variable complexa a les superfícies amb curvatura constant i investigà sobre les geometries no euclidianes. Fou membre de l’Accademia dei Lincei.