El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos, afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat. La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada. L’agricultura és de secà: blat (200 ha), ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya (associada amb oliveres, garrofers i figueres). Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament. La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví (750 caps), i hom cria també animals de granja; hi ha 58 ruscs. La població ha anat minvant des del 1910 fins al 1960, en què s’estabilitzà, per a minvar després ràpidament.
La vila (146 h agl [2006], benafiguers o benafiguins; 945 m alt.) pertangué a l’antiga setena de Culla, de l’orde de Montesa. L’església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista, conserva diverses peces d’argenteria dels segles XV i XVI. Dins el terme hi ha les caseries de la Cormana i la Garrofera i el santuari d’Hortisella.
L’octubre del 2022, el municipi passà de la comarca de l’Alcalatén a la de l’Alt Maestrat.