Anomenat també Belalcázar, el seu nom familiar sembla ésser Moyano. Passà a les Índies segurament cap al 1507. Participà en les exploracions de Panamà i Nicaragua, on esdevingué primer alcalde de Léon (1524). Unit a l’expedició de Pizarro al Perú, fou present a la batalla de Cajamarca (1532). Des de Piura, on era tinent governador, emprengué pel seu compte la conquesta dels quitus i fundà les ciutats de Quito (1534) i Guaiaquil (1535). Explorà i colonitzà les valls del Cauca i del Patía, on fundà, entre altres, les ciutats de Cali (1536) i Popayán, el mític Eldorado (1537). Nomenat governador de Popayán (1540), fou empresonat pel rebel Gonzalo Pizarro, pel fet d’haver-se posat al costat del virrei Blasco Núñez Vela (1545). Aliat amb Pedro de la Gasca, anà fins a la batalla final de Xaquixaguana, on fou vençut Gonzalo Pizarro. Un quant temps abans de morir fou acusat de crueltats i perdé la governació.