El 1955 ingressà a les guerrilles antifranceses. Assolida la independència d’Algèria, fou cap de la segona regió militar (1963-79). Membre del Conseil Révolutionnaire (1965), coronel i, d’ençà del 1979, secretari general del Front de Libération Nationale, comandant en cap de les forces armades, ministre de defensa i president de la república. El 1981 excarcerà A. Ben Bella.
Intentà reprimir la corrupció administrativa i afavorí els lligams econòmics amb occident. A partir del 1987, mantingué contactes amb el Marroc, Líbia i Tunísia per a constituir el Gran Magrib Àrab. La profunda inestabilitat interna del país el portà a promoure reformes constitucionals, entre les quals cal remarcar la que posà fi al sistema de partit únic (1988). El 1989 obligà el seu primer ministre, Kasdi Merba —acusat d’obstaculitzar la introducció de les reformes— a dimitir.
Des del 1990 intentà desproveir gradualment la policia i la Seguretat Militar (SM) de les funcions de policia política. Davant l’escalada del moviment integrista islàmic (Front Islàmic de Salvació, FIS) i de la seva previsible victòria en les eleccions generals del 1992, Bendjedid dissolgué el parlament i dimití el càrrec de president de l’estat, al gener d'aquest any. Des d'aleshores visqué retirat de la vida política.