Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia. Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes. Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques. Formulà una llei de la caiguda dels cossos. Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei. Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber (1585).