El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona (61 ha), Carcaixent (8 ha) i la comunitat de regants (210 ha); produeix principalment taronges (197 ha). Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris (85%) i per arrendataris. La ramaderia és poc important. Hi ha magatzems de preparació de fruita. La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys. El poble (653 h [2006], beneixiders ; 30 m alt.), a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic; fou lloc de moriscs: el 1609 era habitat per 92 famílies. Jaume I el donà a la família Despuig. El 1574 fou erigit en parròquia independent, sota la senyoria del comte d’Albalat. El 1748 sofrí un terratrèmol, i el 1864 una forta riuada l’inundà. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Dins el terme hi ha el barri de Beneixideta, i separat del terme, el territori de la lloma de la venta de Carbonell. L’esfondrament de la presa de Tous el 1982 assolà gran part de les cases.
Beneixida
© Fototeca.cat