Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen. Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental; tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia. Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens (‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820), Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft (‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833) i Erziehungslehre (‘Teoria de l’educació’, 1835).