Amb la col·laboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia. Celebrà el sínode de Pavia (1022) i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica. Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú (1017), a precs del comte Bernat Tallaferro. Hagué d’excomunicar (1021) alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta. Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs catalans, com el de Sant Benet de Bages i el de Ripoll (1017).