i Benevent | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benevent

Nom italià deBenevento (it)
Nom italià deBenevento (it)
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Població: 
63.587 h
[1996]

Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria (alimentària, de maquinària agrícola) derivada de l’agricultura. Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià. Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica. Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’aquest de terres itàliques. Quan es produí la destrucció de l’imperi romà, els gots s’apoderaren ràpidament de la ciutat. Molt aviat (571), però, passà a mans dels longobards, els quals erigiren un ducat (573), esdevingut després principat independent. El 1081 Robert Guiscard el conquerí i el lliurà a la Santa Seu, que el convertí en feu de l’Església. El 1266 Carles I d’Anjou, rei de Sicília, hi derrotà Manfred. L’any 1445 el papa Eugeni IV infeudà la ciutat a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual n'havia estat nomenat abans (1443) vicari pel mateix papa. Benevent restà en poder de l’Església fins el 1806, que Napoleó prengué la ciutat i la lliurà a Tayllerand. Pel congrés de Viena (1815) tornà al papa. La ciutat participà en les revoltes del Risorgimento (1820, 1848 i 1860). El 1860 fou finalment annexada al Regne d’Itàlia.

Col·laboració: 
ATR / ELlo / CEA
Llegir més...