i Leonardo Benevolo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Leonardo Benevolo

Arquitectura    Urbanisme
arquitectura arquit i urbanisme urban
Urbanista i historiador de l’arquitectura italià.
Orta San Giulio, Piemont, 25 de setembre de 1923 — Cellatica, Brescia, 5 de gener de 2017

Graduat en arquitectura per la Universitat de Roma l’any 1946, fou professor universitari a Roma, Florència i Venècia. Fou un dels capdavanters en l’estudi dels problemes urbans de les ciutats modernes. Entre els seus escrits cal remarcar Storia dell’architettura moderna (1960), Le origini dell’urbanistica moderna (1963), Storia dell’architettura del Rinascimento (1968) i L’Arte e la città contemporanea (1975). Cal destacar també L’architettura del nuovo millennio (2006), l’entrevista publicada en llibre La fine della città (2011) i Il tracollo dell’urbanistica italiana (2012). A més de l’activitat docent i teòrica, establí un estudi a Brescia i li foren encarregats diverses obres i plans urbanístics, alguns de gran abast, com ara la nova seu de la fira de Bolonya i els plans de Brescia (1973, no realitzat fins el 1990), d’Urbino (1981-83) i de Monza (1993-97), així com també la reconstrucció de l’àrea devastada per l’esfondrament de la presa del Vajont (1963), a la regió de Friül-Venècia Júlia.

Data de revisió: 
2019-02-07
Llegir més...