i Maria Beneyto i Cuñat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Maria Beneyto i Cuñat

literatura lit
Escriptora en llengua catalana i castellana.
València, 14 de maig de 1925 — València, 14 de març de 2011

La seva família fou represaliada pels franquistes a la fi de la Guerra Civil. Als anys cinquanta entrà en contacte amb el cercle literari format entorn de l’ Editorial Torre, i es donà a conèixer el 1952 amb els reculls de poemes Altra veu  i Eva en el tiempo, de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior: Criatura múltiple (1954, guardonada amb el premi València de Poesia 1953), Aquí  (1956), Tierra viva (1956), Ratlles a l’aire  (1956, premi Ciutat de Barcelona). Aquest mateix any la seva Antología general  rebé el premi Internacional Calvina Testzaroli.

A mitjan aquesta mateixa dècada inicià una etapa dedicada sobretot a la narrativa, i publicà les novel·les La invasión (premi Ateneu de novel·la curta 1955, inèdita), El río viene crecido (1959, premi València 1960), La dona forta (1967, premi Joan Senent 1965), i Antigua patria (1968, premi Ciudad de Murcia 1969), i els reculls de contes La gent que viu al món (1966) i De la inconforme resignación y otras historias (1999). Retornà a la poesia amb Vidre ferit de sang (1977, premi Ausiàs March 1976), Días para soñar que he vivido (1996), Elegies de pedra trencadissa (1997, premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1998), El mar, desde la playa (2000), Quasi un poc de res (2001), i Bressoleig a l’insomni de la ira (2003, guardonat amb el premi de la Crítica de l’Asociación de Critícos de España 2004).

Rebé, també, els premis de les Lletres de la Generalitat Valenciana (1992), el premi de les Corts Valencianes a la Dona Treballadora (2009) i el premi Lluis Guarner de la Generalitat Valenciana (2009) a la trajectòria literària.

Llegir més...