i Joan Beneyto i Pérez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Beneyto i Pérez

dret dr, literatura lit i ciències polítiques polít
Jurista i escriptor polític.
la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1907 — Madrid, 25 de febrer de 1994

Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies: Preliminars per a l’estudi del nostre dret (1932), Il diritto catalano in Italia (1933), Iniciació a la història del dret valencià (1934), etc. Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves: Nacionalsocialismo (1934), España y el problema de Europa (1942), Historia de las doctrinas políticas (1948), Ensayos sobre la cultura moderna (1952), Los cauces de la convivencia (Una política de instancias sociales) (1968). És autor també d’unes biografies de Ginés de Sepúlveda i del cardenal Albornoz i de comentaris sobre la legislació espanyola relativa als mitjans d’informació. Ocupà càrrecs polítics després del 1939.

Llegir més...