i Xavier Benguerel i Llobet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Xavier Benguerel i Llobet

©
literatura lit
Escriptor.
Barcelona, 1905 — Barcelona, 19 de desembre de 1990

Visqué fins al 33 anys a la barriada barcelonina del Poblenou. La seva família tenia una tradició en el treball de l’art gravat tèxtil, ambient que marcà la seva obra literària. Abans de la fi de la guerra civil havia publicat les novel·les Pàgines d’un adolescent (1929), La vida d’Olga (1930), El teu secret (1934) i Suburbi (1936), de marcat caràcter psicològic, i el llibre de poesia Poemes (1934). Entre els contes, cal remarcar L’home i el seu àngel (1937). En teatre va estrenar El casament de la Xela (1937), premi Ignasi Iglésias 1936. També va conrear el periodisme. S'exilià a França, on, al castell de Roissy-en-Brie, coincidí amb els escriptors Bartra, Trabal, Oliver, Guansé, Jordana, procedents en part del grup de Sabadell, amb els quals mantingué el contacte. A la fi del 1939, s’embarcà cap a Amèrica i s’establí a Santiago de Xile. Fundà una empresa farmacèutica i continuà l’activitat literària. Creà, amb Joan Oliver, l’editorial El Pi de les Tres Branques. Publicà els contes Sense retorn (1939), Fira de desenganys (1942), comèdia unanimista d’ambient suburbà, La Màscara (1947) i la novel·la L’home dins el mirall (1951), contribució a l’intent d’elaborar una novel·la catòlica. En aquest sentit cal entendre La família Rouquier (1953), premi Joanot Martorell, novel·la que es pot situar dins el corrent que representen G. Greene o Mauriac, però sense deixar el realisme psicològic. Retornà a Catalunya el 1954 i publicà el volum de contes El desaparegut (1955). Amb Joan Sales i Vallès i Joan Oliver i Sallarès creà el Club dels Novel·listes, col·lecció literària dins l’editorial Aymà. Assolí un gran èxit amb El testament (1955), història d’amor i d’odi en un matrimoni de fabricants, amb la qual aconseguí un gran èxit i de la qual elaborà una versió escènica (publicada el 1960). Prosseguí l’obra narrativa amb Els fugitius (1956), novel·lització del seu exili, després refeta completament, el 1965, amb el nom d' Els vençuts (1969); El viatge (1957); L’intrús (1960); El pobre senyor Font (1964); la novel·la curta La prova del foc (1967); Gorra de plat (1967), que narra l’evolució d’una empresa comercial a través dels esdeveniments històrics contemporanis; 1939 (1973); Icària, Icària (1974), premi Planeta, sobre l’aventura utòpica de Cabet, Llibre del retorn premi de la Crítica Serra d’Or 1978 i Sempre és demà (1978), entre d’altres. Amb la publicació de les Obres completes (primer volum, 1967) reelaborà estilísticament la seva producció inicial. Cal destacar també Apassionata , complicada història d’amor, per la qual li fou concedida la Lletra d’Or, i el volum de narracions L’absent , recull revisat de textos dispersos d’èpoques anteriors. Dins de la seva obra estrictament autobiogràfica cal remarcar Memòries. 1905-1940 (1971) i Memòria d’un exil. Xile 1940-1952 (1982). Pel que fa a la poesia, cal esmentar l’obra compresa entre 1925-85, recollida a Aniversari (1987). La majoria de les seves obres han estat traduïdes a altres idiomes i han estat fetes versions radiofòniques i televisives d’algunes d’elles. S'ha destacat, també, com a traductor (La Fontaine, P. Valéry, C. Baudelaire, E.A. Poe, etc). Fou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1988).

Col·laboració: 
JAl / LlBG
Llegir més...