i Benicarló | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benicarló

Benicarló
© Fototeca.cat
Municipi del Baix Maestrat, a la plana de Vinaròs, obert a la mar per una costa rectilínia i baixa.
Població: 
26.655 h
[2009]
Extensió: 
48 km2

El territori és pla (només a l’interior hi ha algunes elevacions, que no arriben a 200 m), format per productes d’al·luvionament, argilenc a la part baixa i pedregós a la resta. Travessen el terme el riu Sec o rambla de Cervera, la rambla d’Aiguadoliva i els barrancs de Surrac i de Polpís.

El regadiu (2.128 ha) aprofita una extensa capa freàtica poc profunda a través d’un sistema de sínies i de pous amb motor, i produeix taronges i hortalisses, d’entre les quals destaquen les carxofes. Al secà (1.987 ha) hi ha conreus de garrofers, d’ametllers i d’oliveres. Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels propietaris. La ramaderia és de bestiar boví, oví i porcí. La indústria, representada pels sectors químic, tèxtil, dels mobles i les conserves, s’ha desenvolupat notablement, té una gran importància econòmica i ocupa un 30% de la població activa. El sector comercial i de serveis, a part la seva importància com a mercat de la rodalia, ha experimentat una expansió considerable amb l’increment del turisme (10 hotels, 2 càmpings i un parador oficial) i actualment ocupa un 50% dels actius del municipi.

La població experimenta un creixement constant i accelerat, a causa de la immigració.

La ciutat (21 381 h agl [2006], binicarlandos ; 11 m alt.), bastida en una extensa plana a mig quilòmetre de la mar, fou una alqueria islàmica. El 1236 Jaume I atorgà carta de poblament a 30 pobladors a fur de Saragossa; posteriorment concedí als habitants franquícies de peatge i de pontatge als ponts de Tortosa i de Benifallet. Des del 1316 formà part de la comanda de Vinaròs i Benicarló, de l’orde de Montesa. El 1370 Pere III li concedí el dret d’embarcar i desembarcar mercaderies a la platja sense cap contribució. El 1522 Carles V li atorgà el títol de vila. Durant la guerra de les Germanies resistí un setge de vint dies dels agermanats. Sofrí atacs dels pirates (1556). El 1578 hi fou fundat un convent de franciscans descalços. En la guerra contra Napoleó resistí a les tropes del general Suchet (1810). En la primera guerra Carlina sofrí diversos atacs dels carlins, que el 1837 la incendiaren; el 1838 l’assetjaren les tropes de Cabrera, molt nombroses i amb artilleria, i la vila hagué de capitular: els carlins feren nombrosos presoners i malmeteren especialment els dipòsits de vi.

Vista del port pesquer de Benicarló
© C.I.C. - Moià
L’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda del 1724 al 1743, té la façana barroca i conserva un Natzarè de l’escultor Josep Esteve Bonet, algunes pintures de Joaquim Oliet i objectes d’argenteria de Morella del s. XVI.

Té estació de ferrocarril (línia Barcelona-València). El port, començat a construir el 1932 i acabat el 1946, és exclusivament pesquer. Es dediquen a la pesca unes 200 persones. Les espècies més importants són la boga, el rap, el pop, la sípia, el llagostí, el moll, el llucet i la sardina.

Col·laboració: 
JFMi
Llegir més...