i Benifato | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benifato

Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest, en un terreny accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana (1 522 m alt.).
Població: 
187 h
[2009]
Extensió: 
12 km2

El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada (boscs i pins i extenses àrees de matolls); els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes. L’agricultura, bàsicament de secà (342 ha), produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda; el regadiu (39 ha d’hortalisses) aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals. Antigament hi hagué un actiu comerç de neu. La població, que augmentà durant el s XIX, ha minvat en un 47% del 1900 al 1965. El poble (115 h agl [2006]; 658 m alt.) era una antiga alqueria islàmica. Lloc de moriscs, el 1602 era habitat per 40 famílies. Fou senyoria del marquès de Guadalest, i després del marquès d’Ariza. L’església, dedicada a sant Miquel, fou annexa de la parròquia de Beniardà. Dins el terme hi ha la caseria d'Atzeneta.

Col·laboració: 
PBA
Llegir més...