El sector nord és accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues, majoritàriament de propietat comunal. Hom conrea el 85% del territori; el secà alterna amb el regadiu, que s’ha expandit en època moderna; els conreus de secà més estesos són el d’oliveres, ametllers, garrofers i cereals; al regadiu, cítrics i conreus d’horta. La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. La població minvà en un 16% del 1900 al 1975. El poble (382 h [2006], binimelins ; 92 m alt.) agrupa tota la població del municipi. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 40 famílies. L’església parroquial és dedicada a sant Andreu; des del 1535 el lloc fou rectoria de moriscs annexa de la parròquia del Ràfol d’Almúnia. Dins el terme hi ha l’antic castell i terme de Segàrria.
