i Benissanet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benissanet

Sumari de l’article

Plaça de Catalunya, a Benissanet
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Població: 
1.250 h
[2009]
Extensió: 
23 km2

Situació i presentació

D’una extensió de 23,12 km2, el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent (la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre). A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet (la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes) i el Pinell de Brai (Terra Alta), al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre (aquests dos darrers municipis també de la Terra Alta).

El municipi comprèn dues parts diferenciades. A la de llevant, propera a l’Ebre, els terrenys són plans perquè corresponen a la cubeta o depressió de Móra; en aquest sector hi ha el cap del municipi i les terres de regadiu. L’altra zona correspon a terrenys accidentats i improductius, que d’unes altituds superiors als 500 m a l’extrem sud-occidental, als contraforts de la serra de Cavalls (que fa partió entre el terme de Benissanet i els de Gandesa i el Pinell de Brai), davallen a uns 100 m en la part més pròxima a la fèrtil plana de Benissanet.

En aquest territori montuós i mancat d’aigua hi ha, no obstant, algunes basses de poca importància: la bassa dels Tolls, la Bassa Blanca i la de Peresteves. Solquen el terme alguns barrancs, com el de la Vall de Surroca, al S, o el de la Torre, a ponent, en el sector de la serra de Cavalls declarada espai d’interès natural.

El poble de Benissanet és el cap de municipi i l’únic nucli de població agrupada. Una carretera procedent de Móra d’Ebre arriba fins al poble de Benissanet i continua cap a Miravet, on pot enllaçar, travessant el riu per un pas de barca, amb la carretera C-12 procedent d’Amposta i que continua vers Lleida. A Benissanet conflueixen també diversos camins antics: el camí d’Enmig, el de les Planes, el de Baix, el de Vilanova i altres. Per a passar el riu s’havia utilitzat tradicionalment una barca, mitjà de transport que ja ha estat abandonat.

El lloc de Benissanet es creu que fou una antiga alqueria islàmica. El topònim prové de l’àrab Bani Sanid i sembla que significa “fills de Sanid”.

La població i l’economia

Benissanet tenia l’any 1553 81 focs i el 1718 344 h. Al llarg del segle XVIII i, sobretot, del XIX la població augmentà considerablement. El 1830 hi havia 1 118 h, 1 666 el 1860 i 1 901 el 1900. A partir del màxim demogràfic del 1920 (1 923 h), la població començà a minvar, tendència que es mantindrà la resta del segle, excepte durant una petita recuperació entorn del 1950. El 1936 hi havia 1 820 h, 1 613 el 1940, 1 689 el 1950, 1 521 el 1960, 1 217 el 1970 i 1 148 el 1981. Durant l’última dècada del segle XX la davallada perdé força i es confirmà una certa tendència a l’estancament demogràfic (1 029 h el 1991 i 1 017 el 1999) i a una recuperació vers l’inici del segle XXI (1 169 h el 2005).

L’activitat agrària ha estat la dedicació tradicional del terme i és encara fonamental en la seva economia, essent el sector més important. Malgrat tot, els conreus han variat molt i l’agricultura de regadiu, localitzada vora el riu, ha anat guanyant terreny cada vegada més al secà, de manera que ha esdevingut predominant. Així, la vinya, que havia estat molt important, ha quedat arraconada davant la puixança dels fruiters, sobretot del presseguer, que s’ha erigit com a principal conreu del terme. Altres conreus destacables són l’olivera i l’ametller. Ha desaparegut el conreu tradicional de la morera i el cànem. La cria de bestiar porcí i d’aviram, destacable en la dècada de 1980, tornava a recuperar-se vers finals dels anys noranta després de la davallada soferta des de finals dels vuitanta. Al terme hi ha dues cooperatives agràries: la Cooperativa Agrícola Sant Jaume de Benissanet, fundada l’any 1946, que elabora i comercialitza el vi, l’oli i l’ametlla, i el Grup Fruiter de Benissanet, establert l’any 1997.

Les activitats industrials són reduïdes i majoritàriament relacionades amb l’envasament i la comercialització de la fruita. Es treballa per donar a conèixer la qualitat dels préssecs benissanetans i aconseguir la denominació de qualitat Préssec de la Ribera d’Ebre. La fabricació de càntirs, que havia estat molt important, ha anat desapareixent.

La vila de Benissanet

La vila de Benissanet (26 m d’altitud) dista uns 400 m de l’Ebre; és situada en la plana fluvial o cubeta de Móra, de terres molt fèrtils. A la plaça de l’Església, al centre de la vila, es dreça el temple parroquial de Sant Joan Baptista, edificat després de la guerra civil de 1936-39 al lloc que ocupava l’antiga església, destruïda durant el temps que la vila fou fortament castigada en la batalla de l’Ebre.

L’antiga església parroquial era un edifici del segle XVIII, amb campanar barroc de planta quadrada i portal de tipus classicitzant, de mig punt entre semipilastres i un frontó triangular com a coronament.

Els antics ravals dels Canterers (on era tradicional la fabricació de càntirs) i del Calvari (on hi havia la capella del Calvari, a la qual s’arribava pel calvari o carrer entre xiprers) són vora la vila.

El 1919 es creà la societat La Renaixença, que en temps de la dictadura de Primo de Rivera prengué el nom de Societat Instructiva Obrera. Disposa deun local teatral i un museu privat, el Museu d’Instruments Musicals, que recull peces procedents de les comarques catalanes i d’altres països recopilades per Josep Serra, fundador de la Banda Municipal de Benissanet.

El primer cap de setmana d’octubre se celebra a l’ermita de Sant Roc, per bé que no amb la importància de temps passats, la festa de Sant Roc o de les Sènies. La festa major d’estiu és el 25 de juliol, per Sant Jaume i la festa major d’hivern per Sant Antoni Abat (17 de gener), en què es fa la benedicció dels animals i es reparteix el pa beneït. Una altra celebració destacable és la festa de la Mare de Déu del Pilar, el 12 d’octubre, al santuari del mateix nom.

Altres indrets del terme

A ponent de la població, encara en la plana al·luvial, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que antigament era dedicat a santa Bàrbara. A llevant de la vila, vers l’Ebre, hi ha la capella de Sant Roc.

L’antic lloc de Salvaterra o de Gandesola, avui despoblat, és al vessant oriental de la serra de Cavalls. S'hi alcen les restes de la torre homònima, bastida cap al segle XIII, coronada per merlets. Encara es conserva el nom del camí i partida de Salvaterres.

Al terme hom troba altres vestigis d’antigues tor

res de defensa; resten alguns murs de la torre d’Almucaten, també d’origen medieval.

La història

Cal remuntar els orígens de Benissanet als temps del domini islàmic. Conquerit en temps de Ramon Berenguer IV, el lloc de Benissanet restà inclòs dins el terme del castell de Miravet que aquest comte donà, el 1153, als templers (dono illis Benicinet que dividit terminum cum Mora). Hi havia la ja esmentada torre anomenada d’Almucatem, a la qual els Entença, que el 1291 eren en lluita contra els templers i els seus aliats els Montcada, calaren foc aquest any.

En extingir-se l’orde del Temple, els seus béns passaren als hospitalers i la comanda o preceptoria de Miravet, que passà a dependre de la castellania d’Amposta, era integrada per diverses localitats, entre les quals, Benissanet (1319). D’aleshores ençà pertanyé als hospitalers fins a la fi de l’Antic Règim.

Escriu Carmel Biarnès que Benissanet fou una de les poblacions flagel·lades per l’expulsió dels moriscs (les altres foren Ascó i Miravet); foren foragitats 152 homes, 151 dones, 52 nois, 43 noies i 34 infants. Segons informes secrets del bisbe de Tortosa, hi restaren només 13 cases de moriscs, cristians novells, que no foren expulsats, i hi retornaren 6 famílies. L’enfrontament dels retornats amb els nous pobladors, els cristians de natura, fou comunicat al rei pel marquès d’Almazán i el duc de Lerma amb tanta exageració que el sobirà decretà acabada l’expulsió i tota denúncia contra moriscs el 1615.

La riuada del 1787 causà danys molt greus a la població; moriren 53 persones i s’enderrocaren 257 cases.

Col·laboració: 
ABD
Llegir més...