i Benissanó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Benissanó

Nom oficial del municipi deBenisanó
Municipi del Camp de Túria, en un terreny pla, prop de Llíria.
Població: 
2.224 h
[2009]
Extensió: 
2 km2

L’agricultura és la base econòmica; l’expansió del regadiu ha eliminat els conreus tradicionals de secà (trilogia mediterrània) gràcies a l’aigua derivada del Túria a través de séquies controlades per una comunitat de regants. Els conreus més estesos són el de tarongers, cebes i cereals (blat de moro i blat). La terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom cria bestiar porcí i també hi ha avicultura. La població, que del 1900 al 1930 havia minvat, ha augmentat des d’aleshores, especialment del 1960 al 1965. El poble (1 979 h [2006], benissaners ; 132 m alt.), antiga alqueria islàmica, conserva tres portals i una part de les muralles primitives. Lloc de moriscs dependent de Llíria, el 1609 era habitat per 160 famílies. Al segle XIV constituïa ja un terme independent (i parròquia independent el 1547); però, per disputes sobre l’aigua, els habitants de Llíria atacaren la població el 1408 i el 1576. L’església parroquial, on és venerada la Mare de Déu del Fonament (medalla de bronze trobada en uns fonaments el 1699), és neobarroca, de principi del s. XX. Es va edificar en substitució de l’anterior, gòtica amb teginat mudèjar. El castell senyorial, o castell de Benissanó , de la segona meitat del s. XV, força ben conservat, fou construït per Lluís de Vila-rasa, governador general de València; el seu fill Jeroni, també governador, hi tancà Francesc I de França (1525), presoner de Carles I, camí de Madrid. El 1526 s’aixecaren els moriscs del lloc, que es feren forts a Benaguasil.

Col·laboració: 
RPC / PBA
Llegir més...