El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent. El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda
drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local. A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars. Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats. Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums. El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers. La població es doblà al llarg del s. XVIII, i després s’estacionà. El poble
(320 h [2006], benissodans,
319 m alt.), al peu de la serra d’Agullent, vora la carretera d’Albaida a Ontinyent, era una antiga alqueria islàmica. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 100 famílies. Formà part del marquesat d’Albaida. El 1535 l’església fou erigida en rectoria de moriscs; en ésser creada la parròquia d’Aljorf (s. XVI), fou separada d’Albaida i agregada a aquella, però posteriorment tornà a dependre d’Albaida.
Benissoda
© Fototeca.cat