Professor de psicologia a Bucarest, a partir del 1945 esdevingué un dels autors més rellevants del seu país. Conreà sobretot la poesia: Cîntece de pierzanie (‘Cants de desolació’ 1938), Materia şi visele (‘La matèria i el somni’, 1961), Lumini crepusculare (‘Llums crepusculars’, 1970), amb la qual expressà inquietuds metafísiques.