i Josep Benlliure i Gil | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Benlliure i Gil

Escolanets jugant amb l’encenser, pintura de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
pintura pint
Pintor, germà de l’escultor Marià i del pintor Joan-Antoni Benlliure, i deixeble de Francesc Domingo.
Canyamelar, València, 1 d’octubre de 1855 — València, 1937

Es traslladà a Madrid el 1869, i viatjà a Roma el 1879. Rebé la influència del pintor napolità Domenico Morelli (temàtica d’Assís: Sant Francesc, Santa ClaraValència), especialment fins el 1895. El 1897 viatjà a Tànger i féu quadres més lluminosos i lliures, d’influx impressionista. Passat el 1900, la seva obra reflectí temes populars. La part més important de la seva producció és conservada a València (al Museu Provincial i a la Casa Museu, del carrer de Blanqueries, on havia tingut l’habitatge i l’estudi). Fou un pintor honest i sensible. Tot i que les pintures escenogràfiques d’intenció monumental i èpica no mancaven d’interès, la seva obra millorava en tractar temes populars, directes i espontanis.

Col·laboració: 
VAC
Llegir més...