i Émile Benveniste | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Émile Benveniste

lingüística ling
Lingüista francès, catedràtic de gramàtica comparada al Collège de France.
Alep, Síria, 1902 — París, 1976

La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen (1935), que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hittita dóna suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica CeC, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu. Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials sobre Noms d’agent et noms d’actions en indo-européen (1948). Després de la Segona Guerra Mundial s’orientà progressivament cap a la lingüística general, i en particular la sintaxi. Treballà sobre el terreny amb llengües índies del Yukon, i posteriorment estudià la sintaxi del francès contemporani. En Problèmes de linguistique générale (1965), miscel·lània d’estudis diversos, mostrà la vigència de la tradició de la gramàtica general francesa. D’altra banda, fou un etimologista eminent, que renovà els mètodes de la reconstrucció, sobretot en l’aspecte semàntic; recull dels seus treballs en aquest camp és Le vocabulaire des institutions indo-européennes (1969).

Col·laboració: 
GFe
Llegir més...