i Beòcia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Beòcia

Nom grec deΒοιϖτία (el)
Regió històrica i nomós de la Grècia Central, situada entre el canal d’Eubea, l’Àtica, el golf de Corint i les muntanyes de la Lòcrida.
Població: 
134.108 h
[1991]
Extensió: 
2.952 km2

Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central (2 952 km 2 ; 117 175 h [1981]). La capital és Levàdia. El terreny és muntanyós (mont Helicó, 1 748 m), amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais. Els rius són pocs i curts; el més important és el Cefís. L’economia és bàsicament agrícola (blat, oliveres).

Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea. La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria (~1200 aC). Vers la fi del s VII aC hi havia ja ciutats estat, i formava part de l’amfictionia d’Antela. Es començà a construir també aleshores la lliga beòcia, de la qual Tebes esdevingué aviat la capital i que assolí la màxima esplendor als ss V i IV aC; constava d’onze seccions, cadascuna de les quals era representada al consell federal per un beotarca, magistrat suprem, i per 660 consellers. Després de la victòria de les Termòpiles (480 aC), Xerxes ocupà la regió i n'incendià les ciutats, llevat de Tebes. La reacció després de la batalla de Platees fou el setge de Tebes pels espartans. Beòcia fou l’aliada d’Esparta durant la Pentecontècia contra Atenes, fins que Pèricles guanyà la batalla de Tanagra i donà el poder als partits democràtics, favorables a Atenes. El 447 aC Tebes dirigí una revolució oligàrquica, que enderrocà l’aliança amb Atenes. En la guerra del Peloponès, Beòcia s’alineà amb els espartans en contra d’Atenes, posició renovada, després de la pau de Nícies, amb un tractat amb Esparta. Però la pau d’Antàlcides dissolgué les lligues de ciutats. Els intents espartans de mantenir la unió amb Beòcia fracassaren, i foren expulsats de Tebes (379 aC). Els tebans establiren un govern democràtic i la federació amb totes les altres ciutats beòcies. Tebes aleshores es convertí en cap hegemònic de la Grècia continental fins a la batalla de Mantinea (362 aC) i la mort d’Epaminondes. Filip de Macedònia derrotà les tropes tebanes a la batalla de Queronea (338 aC). Alexandre destruí Tebes i donà llibertat a la resta de ciutats bèocies. L’última lliga beòcia fou desfeta pels romans després de vèncer la Lliga Aquea (146 aC). Beòcia fou reduïda a la condició d' ager publicus.

Col·laboració: 
ELlo
Llegir més...