Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat. Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte. Des d’ací col·laborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa (809) i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona (815), ordenat per al-Hakam. Partidari de la pau amb els musulmans (probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries), fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la pèrdua del càrrec i a l’exili a Rouen, bé que l’emperador li estalvià la confiscació de béns (820). El fracàs de la seva actuació feu que la cort carolíngia instaurés a la regió el govern de comtes no originaris del país, amb la qual cosa s’introduí el domini franc pròpiament dit, d’acord amb el grup partidari d’enfortir el poder carolingi a les regions reconquerides.