Gonzalo de Berceo

(Berceo, Rioja, f segle XII — Berceo, Rioja, després del 1264)

Poeta castellà.

Educat al monestir de San Millán (Rioja), tradicionalment considerat maestro de confesión, actualment hi ha teories que intenten de demostrar que fou notari. La seva obra literària resta situada dins la temàtica i l’estil del mester de clerecía. La seva producció abraça tres amples temes: vides de sants, obres marianes i composicions doctrinals. Les primeres (Vida de san Millán, Vida de santo Domingo, Vida de santa Oria, i l’incomplet Martirio de san Laurencio) són obres hagiogràfiques de distribució tripartida (biografia del sant, miracles en vida i miracles després de la mort). L’obra mariana més famosa, Milagros de Nuestra Señora, consta d’una introducció de tipus al·legòric i de vint-i-cinc miracles, fets per intercessió de Maria. Dins la tradició mariana medieval escriví Loores a Nuestra Señora i Duelo que fizo la Virgen el día de la Pasión de su Fijo. En la mètrica preferí l’ús de l’alexandrí monorim en tetràstrofes. Emprà un llenguatge variat i àgil, barrejat de dialectalismes i cultismes. Presenta les escenes amb una extraordinària vitalitat i se serveix dels recursos estilístics joglarescs i de les expressions populars.