El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo (1816) ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià. A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga (1821), Romanze (1822-24) i Fantasie (1829). Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí. Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària.