Fill d’Alfons V, el qual succeí sota el govern de la seva madrastra Urraca. Quan Sanç de Navarra ocupà el comtat de Castella (1029) s’apoderà també de les comarques lleoneses entre el Cea i el Pisuerga, però arribà a un acord amb Beremund III mitjançant el matrimoni de la germana d’aquest, Sança, amb Ferran, fill del navarrès. Sanç, però, inicià una nova ofensiva i s’emparà d’Astorga, Zamora i la ciutat de Lleó (1034). Tanmateix, Beremund III recuperà la capital (1035), i Sanç hagué de retirar-se més enllà del Cea. Ferran I de Castella prosseguí el litigi per les comarques entre el Cea i el Pisuerga, i amb el seu germà Garcia Sanxes III de Navarra s’enfrontà a la batalla de la vall de Tamarón (1037) amb Beremund III, que hi trobà la mort; amb ell s’extingí la dinastìa dels reis d’Astúries-Lleó.