Fill natural del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Abat de Montaragó i bisbe de Lleida, el 1179 fou ambaixador del seu germanastre Alfons I de Catalunya-Aragó prop de Lluís VII de França per tal d’evitar la croada contra els albigesos. Assistí al III Concili Laterà (1179), que tractà dels heretges occitans. El 1191 la clerecia de Narbona l’elegí com a arquebisbe i fou confirmat pel papa. Durant el concili provincial de Narbona (1195) el legat pontifici Arnau Amalric li ordenà que excomuniqués els encobridors d’heretges; davant el perill d’una possible intervenció de França afavorida pel nou papa Innocenci III, Berenguer convocà a Perpinyà (1198) una reunió amb Pere I de Catalunya-Aragó i els comtes de Tolosa i de Comenge. El 1204 fou reprès pel papa pel seu poc rigor en la lluita contra els heretges.