i Berenguer Sunifred | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Berenguer Sunifred

història eclesiàstica hist ecl
Bisbe de Vic (1079-99) i arquebisbe de Tarragona (1091-99).
Lluçà, Osona, ? — ?, 1099

Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny. Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya; fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes. Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II (1082), i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes (1086). Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu metropolitana i primada de Tarragona davant l’oposició dels metropolitans de Narbona i de Toledo. Nomenat arquebisbe de Tarragona pel papa Urbà II (1091), morí sense haver pogut consolidar la restauració material d’aquesta ciutat i arxidiòcesi. Ha estat conegut erròniament amb el nom de Berenguer de Rosanes .

Col·laboració: 
APl
Llegir més...