i Bernhard Berenson | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bernhard Berenson

història hist, museologia museol i art art
Historiador i col·leccionista nord-americà de l’art.
Butrymanzy, Vílnius, Lituània, 26 de juny de 1865 — Settignano, Toscana, 6 d’octubre de 1959

El 1900 s’instal·là a Itàlia. Lluny d’ésser un erudit, es dedicà a l’estudi viu de la pintura del Renaixement italià, sense deixar de banda l’estudi sociopolític de l’art. Se centrà, sobretot, en la valoració formal i trobà, en allò que anomenà “valors tàctils” (il·lusió de l’espai tridimensional), la clau de la gran renovació de la pintura en l’etapa renaixentista. Entre les seves obres sobresurten The Italian Painters of the Renaissance (1932), recull de treballs, Study and Criticism of Italian Art (1910-15), Three Essays on Method (1927), Essays in Appreciation (1958) i el llibre autobiogràfic Sketch for a Self-Portrait (1942).

Llegir més...