i Bernat de Gòtia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Bernat de Gòtia

història hist
Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i de Bourges (Berry) i Autun (Borgonya) (876-878).
?, ? — ?, aprox. 878

Fou membre d’una gran família franca: el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers; la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial. El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló. Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne: el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània. Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels seus comtats, que restaren a les mans inexperimentades de tercers. D’ací nasqué l’enemistat entre Bernat i el bisbe de Barcelona, Frodoí. Quan Carles el Calb emprengué la campanya d’Itàlia per tal d’oposar-se a Carloman de Baviera, Bernat, queixós, entre altres coses, per les donacions que l’emperador havia fet a Oliba III de Carcassona, es revoltà contra Carles (878). Aquesta actitud es prolongà durant el regnat del rei Lluís el Tartamut. En negar-se a comparèixer al concili de Troyes (agost del 878), assemblea de caire religiós i polític, fou desposseït de les seves honors: Barcelona i Girona foren lliurades a Guifré I d’Urgell-Cerdanya (Guifré el Pelós), i Rosselló, al seu germà Miró de Conflent. Bernat fou, doncs, el darrer comte franc que governà el comtat de Barcelona.

Llegir més...