Menà una vida d’intrigues entre l’aristocràcia i els prelats. La seva poesia, burlesca, satírica i continuadora de la tradició realista toscana, inicià un gènere propi anomenat bernesc; els sonetti i capitoli recollits a Rime giccose (després del 1537) presenten, amb una temàtica oposada a la petrarquista, una imitació paròdica de la terza rima de Dante. Refeu l'Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo (Rifacimento dell’Orlando innamorato, 1541) per tal d’eliminar-ne els llombardismes i posar-lo al nivell de la llengua toscana, de més tradició literària. Conreà, també, el teatre: Il mogliazzo (1537), La Catrina (1567), etc.